Arrencada de 2ª Marxa per la Pau i la Noviolència

Des del quilòmetre 0 a Madrid, el 2 d'octubre, Dia Internacional de la Noviolència decretada per les Nacions Unides en homenatge a Gandhi, quan eren les 18:00 oficialment va arrencar la Marxa Mundial.

Al voltant d'un centenar de persones van ser-hi presents quan Rafael De la Rubia, fundador de Món sense Guerres i coordinador general de la Marxa va començar la seva intervenció.

De la Rubia va fer un recompte de la 1a Marxa Mundial quan l'equip base va sortir des de Wellington – Austràlia i va recórrer 5 continents a 92 països; ara s'aspira recórrer més de 100 nacions.

Els assistents entre els quals es trobava diverses personalitats del Moviment Humanista, simpatitzants de la MM, membres de MSG van acompanyar després a un acte planificat pels organitzadors al Cercle de Belles Arts.

Diverses persones van exposar sobre els antecedents d'aquest magne esdeveniment

Diverses persones van exposar sobre els antecedents d'aquest magne esdeveniment, les marxes Centre Americana i Sud-americana, els símbols de la Noviolència, TPAN, centres educatius i universitats, premis novell, mitjans de comunicació, entre d'altres.

Fotografia de portada de Gina Venegas G., primera foto, J. Carlos Marín, foto sobre text actual, Ibán P. Sánchez

Per la seva banda, l'orquestra Petites Huellas va realitzar una presentació a l'intermedi i després es va passar un vídeo de Federico Mayor Zaragoza un altre de Carmen Magallón, una intervenció de Philippe Moal de l'Observatori Noviolència de França; l'actor Alberto Ammann amb el tema d'Art i Cultura i Isabel Bueno amb les activitats dels centres educatius.

Va acabar amb un esbós del que serà el recorregut d'aquesta segona Marxa Mundial

Finalment, Rafael de la Rubia va acabar amb un esbós del que serà el recorregut d'aquesta segona Marxa Mundial i va llegir un missatge, preparat per a aquesta ocasió, que deia: “Anys després aquella Marxa es va repetir, es va repetir i es va repetir…

Va anar creixent i ampliant-se fins arribar a tocar tots els racons de la Terra i esdevenir una Gran Marxa. La intensitat i magnitud que va prendre va produir que gent anònima, que poques vegades abans s'havia expressat, sortís en multitud als carrers i places de forma pacífica i sense violència. També es van visibilitzar la gran quantitat d'iniciatives, noves formes col·laboratives a múltiples camps que estaven opacades pel pensament únic imperant. Tal va ser el seu impacte que com una onada de solidaritat, com un gran crit mut, amb una gran caiguda en compte conjunt, va anar recorrent el planeta transmetent un sentiment comú, una correntada de “consciència col·lectiva”, que s'obria un “nou moment” ” per a l'espècie humana.

El senyal que aquell moment havia arribat, es va transmetre de boca a boca

El senyal que aquell moment havia arribat, es va transmetre de boca a boca. Ressonà d'oïda en oïda. Es va reconèixer de mirada a mirada. Hi va haver gent que ho va imaginar, una altra ho va somiar, una altra ho va veure i una altra ho va viure…

Aleshores es van multiplicar els temps per trobar-se, reconciliar-se i treballar junts en una nova etapa per a la humanitat on la gana, les agressions, les invasions i les guerres finalment formaran part del passat.

Es va amplificar donar veu als sense veu, en posar les tecnologies de la comunicació al servei de la gent. Aleshores el seu ressò va recórrer el planeta dient:

! Prou… a tanta violència ¡

…Eren les albors de la civilització planetària…
Allà a l'horitzó aquesta nació humana pressiona des del futur…
Cada vegada ho fa amb més força ...
Orientant els sentits personals…
i donant direcció als pobles
Allí ens retrobarem i tots ens reconeixerem humans”

---

Article redactat per Gina Venegas G.