Quadern de bitàcola, 5 de novembre

5 de novembre - Al vaixell es passa molt de temps comprovant la previsió meteorològica per saber com evolucionarà el temps. Hi ha un vent molt fort fora.

També arriben, aquí al port, les ràfegues que fan que els pals es balancegen i al seu voltant es sent el soroll de les drisses. Un soroll típic.

Vegem els instruments: l'anemòmetre registra ràfegues de 30-40 nusos. El dia és brillant ia part de el vent sembla un dia de primavera.

Partim per a la trobada en el Vaixell de la Pau en un ordre desordenat, alguns al cotxe amb René i Magda, altres amb autobús; algú va pensar caminar abans de adonar-se que haurà de creuar tot el port comercial. Una marxa de al menys una hora.

Peace Boat és un creuer operat per l'ONG japonesa homònima, que des de fa 35 anys s'ha entestat a difondre la cultura de la pau, el desarmament nuclear, la defensa dels drets humans i la sostenibilitat de l'entorn.

El vaixell realitza creuers per tot el món i durant les parades a bord es realitzen activitats obertes a el públic ia grups pacifistes.

En l'etapa de Barcelona, ​​en què també participarem els de la Mediterrània Mar de Pau

En l'etapa de Barcelona, ​​en què també participarem els de l' Mediterrani Mar de Pau, es projectarà el documental “El principi de la fi de les armes nuclears”, produït per l'agència internacional de premsa Pressenza.

Després hi haurà un seguit d'intervencions, Alessandro parlarà per nosaltres.

Arribem amb molta antelació per preparar la sala de conferències. Moure dels espais confinats de Bamboo als passadissos de l'Peace Boat té un cert efecte i també ens arrisquem a perdre'ns amunt i avall dels ascensors de l'vaixell.

A part d'aquest petit inconvenient, per a la resta som un equip ben rodat: després de mitja hora col·loquem l'exposició Colors de Pau, la bandera de la Mar Mediterrània de Pau, la bandera de la Marxa en italià i la bandera de l'Ambaixada de la Pau , la xarxa d'ambaixades de pau recolzades també per l'Alcalde de Palerm, Leoluca Orlando.

La idea és implicar no només als Estats, sinó també a les ciutats, a les comunitats individuals de ciutadans en una xarxa que impulsi el desarmament a la Mediterrània i el diàleg entre països. De vegades els ciutadans s'entenen millor entre si.

Inma Prieto fa els honors

La nostra Imma Prieto fa els honors, l'encantadora presentadora està emocionada però ho està fent molt bé. Comença.

Nariko, la Hibakusha, llegeix un poema seu acompanyada d'un violoncel·lista. Després li toca a Maria Yosida, directora de l'Peace Boat, explicar la història de la missió de l'Vaixell de la Pau. Després d'ella, Inma anuncia el documental. Foscor a la sala.

"El començament de la fi de les armes nuclears" reconstrueix la història de les bombes atòmiques llançades sobre el Japó i tot el llarg viatge de les campanyes pel desarmament nuclear, des de les iniciades durant la Guerra Freda fins a la recent ICAN, Campanya Internacional per a l'Abolició de les Armes Nuclears, guardonada amb el Premi Nobel de la Pau el 2017 (el premi està a la vista).

Ican va marcar un canvi radical en el ritme de les mobilitzacions mundials per al desarmament nuclear, mentrestant perquè va ser una mobilització global de la societat civil i després perquè va canviar el punt de vista sobre el desarmament a l'incloure per primera vegada en el debat el tema de la crisi humanitària que seguiria a un possible ús de les armes nuclears.

Una guerra nuclear és una guerra sense fi

El cas japonès i el dels països en què es van realitzar assajos nuclears, al Pacífic, Kazakhstan i Algèria, van proporcionar la base documental i teòrica per al nou enfocament. Una guerra nuclear és una guerra sense fi, les conseqüències són prolongades.

La radiació destrueix no només a les persones, sinó també els seus mitjans de subsistència: aigua, aliments, aire. Un risc real, sobretot avui, quan el final dels blocs de la Guerra Freda va obrir el camí a les armes nuclears a països amb règims autoritaris i antidemocràtics.

En els últims anys, el món ha estat diverses vegades a punt de veure aclaparat per una guerra nuclear.

Tothom recorda el cas de Stanislav Petrov, el tinent coronel d'l'exèrcit soviètic, que enfront de les computadores anunciant un atac nuclear nord-americà contra l'URSS va decidir no reaccionar.

No va prémer el botó i no començar la guerra atòmica. Els ordinadors estaven equivocades, però si hagués obeït les ordres, no estaríem aquí avui per explicar-ho.

Hi ha hagut altres cinc casos documentats a més dels de Petrov. Així que, per dir-ho en paraules d'un dels protagonistes de la pel·lícula: la qüestió no és si tornarà a passar, sinó quan ho farà.

S'ha parlat de les armes nuclears com a elements dissuasoris

Durant anys, s'ha parlat de les armes nuclears com a elements dissuasoris. La tesi és més o menys aquesta: ja que hi ha el risc d'un holocaust mundial, les guerres es reduiran.

Només cal mirar un butlletí de notícies per a comprendre que les guerres convencionals no han cessat.

Per no esmentar que l'evolució tecnològica ara permet fabricar armes nuclears més petites que podrien ser utilitzades en guerres “convencionals”.

Vostè surt de la pel·lícula documental amb la sensació d'urgència: desarmament i prohibició de les armes nuclears immediatament!

Entre les intervencions el que més ens crida l'atenció és David Llistar, director de el Departament de Justícia Global i Cooperació Internacional de l'Ajuntament de Barcelona.

Barcelona ha començat a distanciar-se dels bancs que financen el comerç d'armes

Va directe a l'gra: bancs i armes. La ciutat de Barcelona ha començat a distanciar-se dels bancs que financen el comerç d'armes i el 50% de les línies de crèdit l'han obert amb Banca Ètica i el Banc d'Espanya.

L'objectiu és assolir gradualment el 100%. També explica quin pot ser el paper de les administracions municipals a la xarxa de desarmament nuclear: actuar com a corretja de transmissió entre els ciutadans i les autoritats centrals. Propostes que ens fan pensar.

Després de les intervencions de Tica Font de Centre Delas d'estudis per la Pau, Carme Sunye de Fundipau i el nostre Alessandro de l'associació Danilo Dolci de Trieste, arriba el moment de Rafael de la Rubia, promotor i coordinador de la marxa Mundial.

Tots tenim curiositat. Nascut a 1949 a Madrid, Rafael té dècades d'activitat pacifista a l'esquena. És humanista i fundador de el moviment Món sense Guerra i sense Violència. Durant la dictadura franquista va estar a la presó per ser objector de consciència, i també va ser empresonat al Xile de Pinochet per ser membre de el moviment humanista.

Llibreter, editor, escriptor i traductor, la seva és una llarga marxa per la pau, que va començar fa cinquanta anys i que encara no s'ha acabat. No sembla un líder que assetja les multituds, sinó més aviat algú que sap que el camí cap a la pau i la no-violència és costa amunt. "Fem el que puguem, pas a pas", diu.

Pensem en el clima que s'ha posat de costat. Demà tornarem a la mar i intentarem arribar a Tunísia.