Español 
English 🤖
italià
Contactes 🤖
Esperanto 🤖
Deutsch 🤖
français 🤖
العربية 🤖
Ελληνικα 🤖
ददन्दी 🤖
Indonèsia 🤖
日本語 🤖
Русский 🤖
Türkçe 🤖
简体 中文 🤖
Molt a prop de el punt zero on va esclatar la primera bomba atòmica (A-Bomb Dome) es troba el Cafè Book Social Colibrí (Hachidori-xa Social Book Cafè) que impulsa Erika Abiko a Hiroshima.
Un àmbit molt acollidor ple de llibres i mobles de fusta rústica que barregen l'ús japonès (asseguts a terra) i l'occidental (en cadires) a el gust de tots.
En aquest espai es va projectar el documental El Principi de la Fi de les Armes Nuclears el passat 13 de gener, al pas pel Japó dels membres de l'Equip Base de la Marxa Mundial.
Un esdeveniment amb la col·laboració entre la Marxa Mundial i Peace Boat
L'esdeveniment va ser possible gràcies a la relació establerta entre la Marxa Mundial i Peace Boat a Barcelona l'octubre de 2019, i a el compromís dels seus activistes.
El fet que se celebrés a pocs centenars de metres de l'epicentre de la primera explosió atòmica contra persones, un dels moments més tràgics de la història de la humanitat, el convertia en un repte d'alt valor simbòlic que segur portaria importants records i vivències als assistents.
Va començar amb una presentació breu de la Marxa Mundial, destacant el compromís amb l'eliminació de les armes nuclears i el suport a l' TPAN com un dels seus eixos principals.
El públic es repartia entre membres d'algunes associacions (National Off. On Human Rights and Peace), ex funcionaris de Nacions Unides (T. Morikawa), algun mitjà de comunicació (Kyodo News), i els assidus de l'Cafè Book Colibrí, joves i grans, propers alguns a l'època de l'esdeveniment i fins i tot a una de les protagonistes de l'documental, l'hibakusha Setsuko Thurlow.
Una fila zero buida per als absents
Davant d'ells, una "fila zero" de seients buits per als absents.
Tots van veure la projecció amb atenció intensa i continguda que es va mantenir fins i tot en els moments de més cruesa i també en el perllongat silenci que va omplir la sala i va substituir els aplaudiments a la fin.
Després de cinc minuts de pausa suggerits per Erika per reprendre la connexió amb la quotidianitat i poder allunyar-se de l'horrible escenari d'aquest mateix lloc fa unes dècades, recentment reviscut en el film, va arrencar un col·loqui al voltant de la pregunta de com aconseguir algun avenç real perquè això no es repeteixi mai.
Davant la incredulitat d'alguns dels assistents, es va explicar la situació en què es troba el suport internacional a l'TPAN, mancant només ja de 16 firmes per a la seva entrada en vigor a les Nacions Unides i amb un horitzó temporal possible de menys d'un any per fer-se realitat.
La tristesa i la preocupació van donar pas a l'esperança, però va ser la proposta de l'coordinador de la Marxa Mundial el que va canviar definitivament l'estat d'ànim general fent sorgir per fi un aplaudiment espontani de tots els assistents: celebrar, el dia de l'entrada en vigor d'el TPAN, una gran festa a Hiroshima i Nagasaki.
Una festa que s'estengui i s'encomani per totes les ciutats de l'món amb Hiroshima i Nagasaki com a epicentre, aquesta vegada, de l'alegria.
Els membres de la Marxa Mundial quedem compromesos amb difondre i donar suport a aquesta proposta a tot arreu.
Autor: Rafael de la Rubia
Fotografies: Rafka, Erika A.
Agraïm el suport amb la difusió de la web i les xarxes socials de la 2ª Marxa Mundial
1 comentari a «Hi haurà festa a Hiroshima i Nagasaki?»