21 de setembre de 2020
La pandèmia per coronavirus ha demostrat clarament que es necessita amb urgència una major cooperació internacional per abordar totes les grans amenaces a la salut i als el benestar de la humanitat. La principal d'elles és l'amenaça d'una guerra nuclear. Avui en dia, el risc d'una detonació d'una arma nuclear -ja sigui per accident, error de càlcul o intencionalmente- sembla estar augmentant, amb el recent desplegament de nous tipus d'armes nuclears, l'abandonament d'acords de llarga data sobre el control d'armes i el perill molt real de ciberatacs sobre la infraestructura nuclear. Atenguem les advertències que fan els científics, els metges i altres experts. No hem de caminar adormits cap a una crisi de proporcions encara majors que la que hem viscut aquest any.
No és difícil preveure com la retòrica bel·ligerant i el mal judici dels líders de les nacions amb armes nuclears podrien resultar en una calamitat que afectaria a totes les nacions ia tots els pobles. Com exmandataris, exministres de Relacions Exteriors i exministres de Defensa d'Albània, Bèlgica, Canadà, Croàcia, República Txeca, Dinamarca, Alemanya, Grècia, Hongria, Islàndia, Itàlia, Japó, Letònia, Països Baixos, Noruega, Polònia, Portugal, Eslovàquia, Eslovènia, Corea de Sud, Espanya i Turquia -tots països que afirmen estar protegits amb les armes nuclears d'un aliat- fem una crida als líders actuals perquè impulsin el desarmament abans que sigui massa tard. Un punt de partida obvi per als líders dels nostres propis països seria declarar sense reserves que les armes nuclears no tenen cap propòsit legítim, ja sigui militar o estratègic, a la llum de les
catastròfiques conseqüències humanes i ambientals del seu ús. En altres paraules, els nostres països han de rebutjar qualsevol paper que se'ls doni a les armes nuclears en la nostra defensa.
A l'afirmar que les armes nuclears ens protegeixen, estem promovent la creença perillosa i equivocada que les armes nuclears milloren la seguretat. En lloc de permetre el progrés cap a un món lliure d'armes nuclears, ho estem impedint i estem perpetuant els perills nuclears, tot per por a molestar als nostres aliats que s'aferren a aquestes armes de destrucció massiva. No obstant això, un amic pot i ha de manifestar-quan un altre amic s'involucra en un comportament imprudent que posa en perill la seva vida i la dels altres.
Sens dubte, està en marxa una nova carrera d'armaments nuclear i es necessita amb urgència una carrera pel desarmament. És hora de posar-li una fi permanent a l'era de la dependència de les armes nuclears. En 2017, 122 països van fer un pas valent i molt necessari en aquesta direcció a l'adoptar el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears, Un tractat mundial històric que col·loca a les armes nuclears en la mateixa base jurídica que
les armes químiques i biològiques, i estableix un marc per a eliminar-les de forma verificable i irreversible. Aviat es convertirà en llei internacional vinculant.
Fins a la data, els nostres països han optat per no sumar-se a la majoria mundial en el suport a aquest tractat, però aquesta és una posició que els nostres líders han de reconsiderar. No ens podem permetre el luxe de titubejar davant aquesta amenaça existencial per a la humanitat. Hem de mostrar valentia i empenta i unir-nos a l'tractat. Com Estats banda, podríem romandre en aliances amb els Estats amb armes nuclears, ja que no hi ha res al tractat en si ni en els nostres respectius pactes de defensa que ho impedeixi. No obstant això, estaríem legalment obligats, a mai i sota cap circumstància, ajudar o encoratjar als nostres aliats a fer servir, amenaçar amb usar o posseir armes nuclears. Atès l'ampli suport popular en els nostres països a l'desarmament, aquesta seria una mesura indiscutible i molt lloada.
El tractat de prohibició és un reforç important de el Tractat de No Proliferació, que compta ja amb mig segle d'antiguitat i que, tot i que ha tingut un èxit notable en frenar la propagació d'armes nuclears a més països, no ha aconseguit establir un tabú universal contra la possessió d'armes nuclears. Les cinc nacions nuclearment armades que posseïen armes nuclears quan es va negociar el TNP -els Estats Units, Rússia, la Gran Bretanya, França i Xina- semblen veure-ho com una llicència per retenir les seves forces nuclears a perpetuïtat. En lloc de desarmar-se, estan invertint fortament en actualitzar els seus arsenals, amb plans per a retenir-durant moltes dècades. Això és, evidentment, inacceptable.
El tractat de prohibició adoptat el 2017 pot ajudar a posar fi a dècades de paràlisi en el desarmament. És un far d'esperança en temps de foscor. Els permet als països subscriure a la més alta norma multilateral que hi ha contra les armes nuclears i exercir pressió internacional per actuar. Com ho reconeix el preàmbul, els efectes de les armes nuclears «transcendeixen les fronteres nacionals, tenen greus repercussions per a la supervivència humana, el medi ambient, el desenvolupament socioeconòmic, l'economia mundial, la seguretat alimentària i la salut de les generacions actuals i futures , i tenen un efecte desproporcionat en les dones i les nenes, fins i tot com a resultat de la radiació ionitzant ».
Amb prop de 14.000 armes nuclears ubicades a dotzenes de llocs a tot el món i en submarins que patrullen els oceans en tot moment, la capacitat de destrucció sobrepassa la nostra imaginació. Tots els líders responsables han d'actuar ara per garantir que mai més es repeteixin els horrors de 1945. Tard o d'hora, la nostra sort s'acabarà, llevat que actuem. el Tractat sobre la Prohibició de les Armes Nuclears posa les bases per a un món més segur, lliure d'aquesta amenaça existencial. Hem acollir-lo ara i treballar perquè altres s'uneixin. No hi ha cura alguna per a una guerra nuclear. La nostra única opció és prevenir-la.
Lloyd Axworthy, Exministre de Relacions Exteriors de Canadà
Ban Ki-moon, Exsecretari general de l'ONU i exministre de Relacions Exteriors de Corea de Sud
Jean-Jacques Blais, Exministre de Defensa del Canadà
Kjell Magne Bondevik, Exprimer ministre i exministre de Relacions Exteriors de Noruega
Ylli Bufi, Exprimer ministre d'Albània
Jean Chrétien, Exprimer ministre del Canadà
Willy Claes, Exsecretari general de l'OTAN i exministre de Relacions Exteriors de Bèlgica
Erik Derycke, Exministre de Relacions Exteriors de Bèlgica
Joschka Fischer, Exministre de Relacions Exteriors d'Alemanya
Franco Frattini, Exministre de Relacions Exteriors d'Itàlia
Ingibjörg Sólrún Gísladòttir, Exministra de Relacions Exteriors d'Islàndia
Bjørn Tore Godal, Exministre de Relacions Exteriors i exministre de Defensa de Noruega
Bill Graham, Exministre de Relacions Exteriors i exministre de Defensa del Canadà
Hatoyama Yukio, Exprimer ministre del Japó
Thorbjørn Jagland, Exprimer ministre i exministre de Relacions Exteriors de Noruega
Ljubica Jelušič, Exministra de Defensa d'Eslovènia
Tālavs Jundzis, Exministre de Defensa Exterior de Letònia
Jan Kavan, Exministre de Relacions Exteriors de la República Txeca
Alojz Krapež, Exministre de Defensa d'Eslovènia
Girts Valdis Kristovskis, Exministre de Relacions Exteriors i exministre de Defensa de Letònia
Aleksander Kwaśniewski, Expresident de Polònia
Yves Leterme, Exprimer ministre i exministre de Relacions Exteriors de Bèlgica
Enrico Letta, Exprimer ministre d'Itàlia
Eldbjørg lower, Exministra de Defensa de Noruega
Mogens Lykketoft, Exministre de Relacions Exteriors de Dinamarca
John McCallum, Exministre de Defensa del Canadà
John Manley, Exministre de Relacions Exteriors de Canadà
Rexhep Meidani, Expresident d'Albània
Zdravko Mrsic, Exministre de Relacions Exteriors de Croàcia
Bufona Mūrniece, Exministra de Defensa de Letònia
Fatos Nano, Exprimer ministre d'Albània
Holger K. Nielsen, Exministre de Relacions Exteriors de Dinamarca
Andrzej Olechowski, Exministre de Relacions Exteriors de Polònia
Kjeld Olesen, Exministre de Relacions Exteriors i exministre de Defensa de Dinamarca
Ana Palau, Exministra d'Afers Exteriors d'Espanya
Theodoros Pangals, Exministre de Relacions Exteriors de Grècia
Jan Pronk, Exministre de Defensa (interí) dels Països Baixos
Vesna Pusic, Exministra de Relacions Exteriors de Croàcia
Dariusz Rosati, Exministre de Relacions Exteriors de Polònia
Rudolf Scharping, Exministre de Defensa d'Alemanya
Juraj Schenk, Exministre de Relacions Exteriors d'Eslovàquia
Nuno Severiano Teixeira, Exministre de Defensa de Portugal
Jóhanna Sigurðardòttir, Exprimera ministra d'Islàndia
Össur Skarphéðinsson, Exministre de Relacions Exteriors d'Islàndia
Javier Solana, Exsecretari general de l'OTAN i exministre d'Afers Exteriors d'Espanya
Anne-Grete Strøm-Erichsen, Exministra de Defensa de Noruega
Hanna Suchocka, Exprimera ministra de Polònia
Szekeres Imre, Exministre de Defensa d'Hongria
Tanaka Makiko, Exministra de Relacions Exteriors del Japó
Tanaka Naoki, Exministre de defensa del Japó
Danilo Türk, Expresident d'Eslovènia
Hikmet Sami Turk, Exministre de Defensa de Turquia
John N. Turner, Exprimer ministre del Canadà
guy Verhofstadt, Exprimer ministre de Bèlgica
Knut Vollebaek, Exministre de Relacions Exteriors de Noruega
Carlos Westendorp i Cap, Exministre d'Afers Exteriors d'Espanya