Español 
English 🤖
italià 🤖
Contactes 🤖
Esperanto 🤖
Deutsch 🤖
français 🤖
العربية 🤖
Ελληνικα 🤖
ददन्दी 🤖
Indonèsia 🤖
日本語 🤖
Русский 🤖
Türkçe 🤖
简体 中文 🤖
22.04.23 – Madrid, Espanya – Rafael De La Rubia
1.1 La violència en el procés humà
Des del descobriment del foc, el domini d'uns homes sobre els altres ha estat marcat per la capacitat de destrucció que un col·lectiu humà determinat aconseguia desenvolupar.
Els que van manejar la tècnica d'agressió van sotmetre els que no ho van fer, els que van inventar les fletxes van arrasar els que només feien servir pedres i llances. Després van venir la pólvora i els fusells, després les metralladores i així seguint amb armes cada cop més destructives fins a la bomba nuclear. Els que van arribar a desenvolupar-la han estat els que han imposat el seu dictat en les darreres dècades.
1.2 El gran avenç de les societats
Paral·lelament, s'ha avançat en el procés humà, s'han desenvolupat infinitat d'invents, l'enginyeria social, les maneres d'organitzar-se més efectives, més inclusives, menys discriminatòries. Les societats més tolerants i democràtiques han estat considerades les més avançades i les que han anat sent més acceptades. Hi ha hagut enormes progressos en la ciència, en investigació, en producció, en tecnologia, en medicina, en educació, etc. etc. També han estat notables els avenços en l'espiritualitat, que van deixant de banda els fanatismes, fetitxismes i sectarismes i estan aconseguint que pensar, sentir i actuar conflueixin amb l'espiritualitat en lloc d'estar en oposició.
L'anterior situació no és uniforme al planeta ja que hi ha pobles i societats que es troben en diferents moments de procés, però es veu clara una tendència mundial a la confluència.
1.3 Els arrossegaments del passat
En alguns temes seguim manejant-nos de vegades de forma primitiva, com per exemple en les relacions internacionals. Si veiem que uns nens es disputen unes joguines, els diem que es barallen entre ells? Si al carrer una àvia és atacada per una colla de malfactors, li donem un pal o una arma perquè se'n defensi? A ningú se li acudiria una irresponsabilitat tan gran. És a dir, a nivell proper, a nivell de convivència familiar, local, fins i tot nacional, anem avançant. Es van incorporant cada cop més mecanismes de protecció cap a les persones i els col·lectius
vulnerables. Això, però, no ho fem a nivell de països. No tenim resolt com fer quan un país poderós en sotmet un altre de més petit… Hi ha molts exemples al món.
1.4 La pervivència de les guerres
Després de la 2a Guerra mundial es va veure necessari crear les Nacions Unides. Al seu preàmbul, va quedar registrat l'esperit que animava els impulsors: “Nosaltres els pobles de les Nacions
Unides resolts a preservar les generacions venidores del flagell de la guerra que dues vegades durant la nostra vida ha infligit a la Humanitat patiments indicibles, a reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana…” 1 . Aquest va ser l?impuls inicial.
1.5 La caiguda de lURSS
Amb la dissolució de la Unió Soviètica semblava que l'etapa de la guerra freda havia arribat al final. Hi pot haver diferents opinions sobre aquest succés, però la veritat és que la seva dissolució no va produir cap víctima mortal directa. L'acord va ser que el bloc soviètic es dissolia però que la OTAN, creada per contrarestar al Pacte de Varsòvia, no avançaria sobre els antics membres de l'URSS. Aquest compromís no només no s'ha complert, sinó que s'ha anat cercant a poc a poc Rússia a les fronteres. Amb això no es vol dir que es defensi la postura de Putin d'envair Ucraïna, es vol dir que o busquem seguretat i col·laboració per a tots, o no es pot garantir la seguretat individual.
En els darrers 70 anys des que els EUA van detonar les bombes nuclears d'Hiroshima i Nagasaki, ells es van convertir en els àrbitres de la situació mundial.
1.6 La continuació de les guerres
En tot aquest temps, les guerres no han cessat. Tenim ara la d'Ucraïna, la més mediàtica per certs interessos, però també hi ha les de Síria, Líbia, Iraq, Iemen, Afganistan, Somàlia, Sudan, Etiòpia o Eritrea, per citar-ne algunes, perquè n'hi ha moltes més. Hi ha hagut més de 60 conflictes armats cada any entre 2015 i 2022 a tot el món.
1.7 El canvi de situació actual
S'acaba de fer un any des que va començar la invasió de Rússia a Ucraïna i la situació, lluny de millorar, empitjora acceleradament. Stoltenberg acaba d'admetre que la guerra amb Rússia va començar el 2014 i no el 2022. Es venien incomplint els acords de Minsk i fustigant la població ucraïnesa rus parlant. Merkel també va confirmar que aquests acords eren una manera de guanyar temps, mentre Ucraïna estrenyia llaços amb els EUA amb clares derives cap a la sortida de la seva situació de neutralitat i el seu alineament amb l'OTAN. Avui Ucraïna ja demana obertament la seva inclusió. Aquesta és la línia vermella que Rússia no permetrà. Les ultimes filtracions de documents ultrasecrets evidencien que els EUA estaven preparant des de fa molts anys aquesta confrontació. Les conseqüències són que el conflicte es va escalant cap a límits desconeguts.
Finalment, Rússia va sortir del Tractat de Reducció d'Armes Estratègiques (Nou Start) i per la seva banda el president Zelenski parla de vèncer Rússia, una potència nuclear, al camp de batalla.
La irracionalitat i la mentida per tots dos bàndols és palmària. El problema més greu que implica tot això és que s'està incrementant la possibilitat de guerra entre potències nuclears.
1.8 El vassallatge de la UE als EUA.
Els qui estan patint les conseqüències desastroses de la guerra, a més dels mateixos ucraïnesos i russos immersos en el conflicte diari, són els ciutadans europeus que veuen com el seu manteniment de la pau i la seguretat internacionals, a assegurar, mitjançant l'acceptació de principis i la adopció de mètodes, que no es farà servir; la força armada sinó en servei de l'interès comú, ia emprar un mecanisme internacional per promoure el progrés econòmic i social de tots els pobles, hem decidit unir els nostres esforços per fer designis. Per tant, els nostres respectius Governs, per mitjà de representants reunits a la ciutat de San Francisco que han exhibit els seus plens poders, trobats en bona i deguda forma, han convingut en aquesta Carta de les Nacions Unides, i per aquest acte estableixen una organització internacional que es denominarà les Nacions Unides. Els productes s'encareixen i els seus drets i democràcies retrocedeixen, mentre el conflicte va escalant més i més. L'alt representant de la UE per a la Política Exterior, J. Borrell, ha qualificat la situació de perillosa, però continua insistint a la via bèl·lica d'enviament d'armaments per donar suport als ucraïnesos. Cap esforç no va en la direcció d'obrir vies de negociació, sinó que es continua fent més llenya al foc. El mateix Borrell va anunciar que "per salvaguardar la democràcia a la UE, es prohibeix l'accés als mitjans de comunicació russos RT i Sputnik". D'això en diuen democràcia…? Cada cop hi ha més veus que es pregunten Serà que els EUA volen mantenir la seva hegemonia a costa de les desgràcies dels altres? És que el format de relacions internacionals ja no suporta aquesta dinàmica? És que estem en una crisi civilitzatòria en què hem de trobar una altra forma d'ordenament internacional?
1.9 La nova situació
Últimament ha sortit la Xina com a mediador proposant un pla de pau alhora que els EUA tensen la situació a Taiwan. En realitat, es tracta de la tensió que es dóna en un final de cicle on un món hegemonitzat per una potència es va transitant cap a un món regionalitzat.
Recordem les dades: la Xina és el país que manté l'intercanvi econòmic més gran amb tots els països del planeta. L'Índia ha esdevingut el país més poblat del món, davant de la Xina. La UE pateix una caiguda econòmica que evidencia les seves debilitats energètiques i d'autonomia. El PIB dels BRICS 2 , que ja supera el PIB mundial del G7 3 , i segueix creixent amb 10 nous països que han demanat incorporar-s'hi. Llatinoamèrica i Àfrica comencen, amb les seves moltes dificultats, a despertar i incrementaran el seu paper com a referències internacionals. Amb tot això, la regionalització del món és evident. Però davant aquest fet el centralisme occidental posarà greus resistències reclamant la seva hegemonia perduda, l'hegemonia la lidera els EUA que es nega a deixar el rol de policia del món i pretén reactivar una OTAN que fa un any estava ràpida a la defunció després de la sortida estrepitosa de l'Afganistan…
1.10 El Món regionalitzat
La nova regionalització produirà greus friccions amb el model anterior, de caràcter imperialista, on occident pretenia controlar-ho tot. En el futur, la capacitat de negociació i d'arribar a acords serà el que delinearà el món. La vella forma, l'anterior forma de resoldre les diferències mitjançant les guerres, anirà quedant per als règims primitius i endarrerits. El problema és que algun té armes nuclears. Per això és urgent que s'estengui el Tractat de Prohibició d'Armes Nuclears (TPAN), que ja ha entrat en vigor a les Nacions Unides, subscrit per més de 70 països i que està sent opacat pels mitjans internacionals per ocultar l'única via possible que és: “que s'aprengui a resoldre els conflictes de manera negociada i pacífica”. Quan això s'assoleixi a nivell planetari entrarem en una altra era per a la humanitat.
Per això haurem de reformular unes Nacions Unides dotant-les de mecanismes més democràtics i eliminant els privilegis del dret a veto que tenen alguns països.
1.11 Els mitjans per aconseguir el canvi: La mobilització ciutadana.
Però aquest canvi de fons no es produirà perquè les institucions, governs, sindicats, partits o organitzacions prenguin la iniciativa i facin alguna cosa, es produirà perquè els ciutadans els ho exigim. I això no passarà per posar-nos darrere d'una bandera, ni per participar en una manifestació o assistir a un míting o conferència. Encara que totes aquestes accions serviran i són de molta utilitat, la veritable força vindrà de cada ciutadà, de la seva reflexió i convicció interior. Quan en la seva tranquil·litat, en la seva solitud o en companyia, contempli els més propers i comprengui la situació de gravetat en què estem, quan reflexioni, es miri a si mateix, a la seva família, als seus amics, als seus éssers estimats… i comprengui i decideixi que no hi ha cap altra sortida i que ha de fer alguna cosa.
1.12 L'acció exemplar
Cada individu pot anar més enllà, pot mirar la història de l'home i fixar-se en la quantitat de guerres, retrocessos i també avenços que ha fet l'ésser humà en milers d'anys, però ha de tenir en compte que ara estem en una situació nova, diferent. Ara hi ha en joc la supervivència de l'espècie… I davant d'això cal preguntar què puc fer jo?… què és el que puc aportar? què puc fer que sigui la meva acció exemplar? … com fer perquè la meva vida sigui un experiment que em doni sentit? … amb què puc contribuir a la història de la humanitat?
Si cadascú aprofundim en nosaltres, segur que apareixeran respostes. Serà una cosa molt senzilla i connectada amb un mateix, però haurà de tenir diversos elements perquè sigui efectiu: allò que cadascú faci ha de ser públic, que altres ho vegin, ha de ser permanent, repetit en el temps (pot ser molt breu 15 o 30 minuts a la setmana 4 , però cada setmana), i tant de bo sigui escalable, és a dir, que contempli que n'hi hagi d'altres que puguin sumar-se a aquesta acció. Tot això es pot projectar al llarg de la vida. Hi ha molts exemples d'existències que van cobrar sentit després d'una gran crisi… Amb què l'1% dels ciutadans del planeta es mobilitzin decididament en contra de les guerres ia favor de la resolució pacífica de les diferències, generant accions exemplaritzants i escalables, amb què només es manifestin l'1%; les bases per produir els canvis estaran posades.
Serem capaços?
Convocarem aquest 1% de la població per fer la prova.
La guerra és un arrossegament de la prehistòria humana i pot posar fi a l'espècie.
O aprenem a resoldre els conflictes de manera pacífica o desapareixem.
Treballarem perquè això no passi
Continuarà…
1 Carta de les Nacions Unides: Preàmbul. Nosaltres els pobles de les Nacions Unides resolts a preservar les generacions futures del flagell de la guerra que dues vegades durant la nostra vida ha infligit a la Humanitat patiments indicibles, a reafirmar la fe en els drets fonamentals de l'home, en la dignitat i el valor de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones i de les nacions grans i petites, a crear condicions sota les quals es puguin mantenir la justícia i el respecte a les obligacions emanades dels tractats i d'altres fonts del dret internacional, a promoure el progrés social ia elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat, i amb aquestes finalitats a practicar la tolerància ia conviure en pau com a bons veïns, a unir les nostres forces per al que estava a l'origen d'aquest gran projecte. Després, de mica en mica, aquestes motivacions inicials es van anar diluint i les Nacions Unides s'han fet cada cop més ineficaços en aquests temes. Hi va haver una intencionalitat dirigida, especialment per les potències més grans del món, per anar traient poders i protagonisme a les Nacions Unides a nivell internacional.
2 BRICS: Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica 3 G7: EUA, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó i Regne Unit
3 G7: EUA, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Japó i Regne Unit
L'article original de troba a PRESSENÇA International Press Agency