Cinc-cents anys del viatge de circumnavegació 1519 - 2019

Per: Sonia Venegas Pau, Equador

Amb el propòsit d'obrir una ruta comercial amb les illes de les espècies per l'occident, buscant també un pas entre els oceans Atlàntic i Pacífic, des el 10 d'agost de 1519 es va venia anunciant aquest viatge a Sevilla, però no va ser sinó el 20 de setembre de el mateix any en que va salpar una expedició des de Sanlúcar de Barrameda - Espanya, conformada per 5 naus i capitanejada per Fernando de Magallanes, va ser l'expedició marítima més important de segle XVI, finançada per la corona espanyola, que va finalitzar comandada per Sebastià el Cano, que va completar el primer viatge de circumnavegació de la història.

5 naus van sortir de Sanlúcar de Barrameda

Les 5 naus que van sortir de Sanlúcar de Barrameda van ser:

• Trinitat, Amb 62 tripulants en on venia Fernando de Magallanes o Hernando de Magallanes, qui conclou el seu viatge a les Illes Moluques amb 17 marins supervivents, sense poder complir el seu anhel de tornar a Espanya.
• Sant Antoni, amb 57 tripulants capitanejada per Joan Cartagena, aquesta tripulació es va revoltar el 1 de novembre de 1520 en l'estret de Magallanes el 6 de maig de 1521.
• concepció,  amb 44 tripulants al comandament de Gaspar de Quezada, aquesta nau va ser abandonada i cremada davant l'illa Bohol a Filipanas, per falta de tripulació suficient per poder fer-la navegar.
• victòria, amb 45 tripulants al comandament de Luis de Mendoza, va ser l'única a completar l'expedició. Va tornar a Sevilla el 8 de setembre de 1522 amb 17 supervivents.
• Santiago, Amb 31 tripulants dirigida per Juan Serrano, Va naufragar el 22 de maig de 1520, a l'estuari del riu Santa Creu (Patagònia argentina)

Partida de l'expedició

L'esquadra va partir de Sevilla el 10 d'agost de 1519, sortint de la molla de les Mules, al riu Guadalquivir, prop de la banda oest de l'actual pont de Sant Elm. La flota va baixar pel Guadalquivir fins a arribar a la seva desembocadura, a Sanlúcar de Barrameda (Cadis), port de l'oceà Atlàntic. Durant les setmanes que van seguir, Fernando de Magallanes i els capitans anaven i venien a Sevilla per atendre diversos imprevistos i aplanar algunes dificultats mentre recollien les vitualles per al viatge. El mateix Magallanes va atorgar testament a Sevilla el 24 d'agost.

Van continuar per alguns llogarets fins Sanlúcar. Alguns dies després, el comandant en cap i els capitans de les altres naus es van venir a les xalupes des de Sevilla fins Sanlúcar, i es va acabar de vituallar l'escaire. Cada matí se baixava a terra per sentir la missa a l'església de NS de Barrameda; i abans de marxar, el cap va determinar que tota la tripulació es confessés, prohibint en absolut l'embarcament de dones en aquella esquadra. El 20 de setembre l'expedició va salpar de Sanlúcar de Barrameda.

Així les coses, el 10 d'agost de 1519, van sortir rumb a l'aventura marítima més gran de tots els temps. Pel que aquest 10 d'agost de 2019 complirà 500 anys d'aquesta gran gesta.

500 anys després

La 2.ᵃ Marxa Mundial per la Pau i la Noviolència, Coincideix amb aquesta data ja arrencarà el 2 d'octubre de 2019, recorrerà el món en un viatge semblant al de Magallanes i El Cano però aquest concentra la major part de voluntats humanistes, col·lectius socials, moviments ambientalistes, defensors dels Drets Humans i un sens fi de persones que s'estan adherint cada dia i que al pas de la MM per cada país seran capaços d'unir-se amb diferents activitats pròpies de cada poble i idiosincràsia.

Aquesta Marxa també partirà d'Espanya, des de Madrid, el 2 d'octubre. El recorregut inclourà la Mediterrània, Àfrica, Amèrica des EUA fins a Xile, Oceania, Àsia, Europa, tornant a Madrid el 8 de març de 2020, Dia Internacional de la Dona, on finalitzarà la 2.ᵃ Marxa Mundial per la Pau i la No violència després de circumval la terra 500 anys després.