Tercer dia de la Marxa Vivencial

el 3^er dia i final d'aquesta Marxa Llatinoamericana per la Noviolència en la seva versió tradicional de manera física, a l'igual que els dies anteriors, va estar ple de reptes, aventures i aprenentatge. La major part de l'Equip Base es va allotjar a les instal·lacions recreatives de la UNDECA (Unió d'empleats de la Caixa Costarricense de Segur Social) els qui amablement ens van brindar el seu suport i patrocini per a aquest efecte.

El dia 30 de setembre a les 7:00 am l'Equip Base de la Marxa Presencial (EBMP) de la Marxa, arriba a la direcció anunciada de sortida, a Heredia, però, al no arribar cap marxant nou i tenint en compte el pronòstic de el temps per la tarda, es va decidir avançar en Vehicle fins al Centre de Sant Josep amb el propòsit d'arribar a temps a Ochomogo abans que la pluja es fes present.

De manera que es va decidir simbòlicament que la Marxa sortiria de la Plaça de la democràcia i de l'Abolició de l'Exèrcit, situada a la capital de Costa Rica. En aquest punt s'uneix a la Marxa el Sr Carlos Cigró, integrant de la Comunitat Bon Viure.

Cal destacar que al costat d'aquest parc es troba el Museu Nacional, l'edificació antigament era la Caserna General. A Costa Rica totes les casernes militars, rescatats estructuralment, van ser convertits en Museus.

La Marxa arriba a Montes de Oca

Després dels primers 3 km i mig de recorregut en el camí cap a Ochomogo, passem pel cantó de Sant Pere de Muntanyes d'Oca. Autoritats de la Municipalitat d'aquest cantó encapçalades pel vicealcalde Humanista José Rafael Quesada i la Vicealcaldessa Primera Arq. Ana Lucía González. En un ambient molt agradable, regidors, veïns i marxants, van compartir un refrigeri i es van conversar breument sobre possibles projectes a futur que involucren a la Municipalitat ia la població de les Noves Generacions.

La penúltima parada de la Marxa es va realitzar a Tres Rius de la Unió ja en la Província de Cartago després d'haver caminat ja 16, 5 km dels 22 km que es caminarien aquest últim dia. En aquest lloc s'uneix a la Marxa, Lorena Delgado, integrant de la Comunitat de el Missatge de Silo.

Un últim tram pesat i perillós

L'últim tram i final va ser el més pesat i perillós caminant a la vora d'una autopista i en una empinada que semblava no acabar van arribar finalment a Ochomogo a punt acordat ia l'hora establerta a temps per fer la cerimònia de comanda per Llatinoamèrica. Van ser 5 els marxants que van arribar a el Turó de Ochomogo, Rafael de la Rubia, Giovanny Blanc, Mercedes Hidalgo, Carlos Cigró i Lorena Delgado els primers tres, van romandre com Marxants, durant els tres dies de la Marxa.

En el Monument a Crist Rei erigit des de 1823 com a símbol de pau a l'acabar la primera Guerra Civil i lloc de pacte per acabar amb la guerra de l'48, esperaven als marxants un grup d'humanistes, veïns i alguns funcionaris de la Municipalitat de Montes de Oca, Va ser molt emotiu la rebuda i la cerimònia de comanda es va realitzar per tots els presents que van voler participar aportant la seva comanda en el punt de major concentració d'energia de el lloc segons el disseny de geometria sagrada que van usar per construir aquest bell monument i la seva plaça contigua la qual posseeix 5 raigs en forma de línies de concret que s'entrecreuen entre si unides per una mitja lluna a el front de l'estàtua.

Entre comandes, anuncis i declamacions es va anar desenvolupant aquest acte de tancament.
Un de les comandes va ser el d'abraçar més, així que després de la cerimònia de benestar, es va acordar un nou pacte en aquest lloc carregat d'energia positiva, aquesta vegada va ser el pacte de l'abraçada entre els concurrents a el tancament d'aquesta Marxa vivencial de forma presencial, el que va segellar i va donar per conclosa aquesta activitat.